Casa de la Neu
En les altures ombrívoles de la Serra del Carrascar de Parcent, a 780 metres sobre el nivell del mar, la Casa de Neu s’alça com un testimoni de pedra d’un ofici oblidat. Aquesta construcció circular, aixecada al segle XVIII, no va ser només un dipòsit de neu: va ser un eix econòmic i social durant la Petita Edat de Gel, quan el gel valia el seu pes en reals.
Un Almacén de Fred a la Muntanya
De murs robustos i contraforts que desafien el temps, la nevera —de 7 metres de fondària i més de 12 de diàmetre— guardava fins a 830 metres cúbics de neu compactada. Els nevaters la cobrien amb palla i terra, convertint l’hivern en mercaderia. El gel, extret en blocs, viatjava a pobles i ciutats per conservar aliments, alleugerir febres o fins a preparar begudes refrescants a l’estiu. Documents del segle XVIII, com les cartes entre el Comte de Parcent i el seu delegat Micó, revelen el seu valor: “3.000 càrregues de neu, a 10 reals cadascuna”, calculava Micó el 1755, mentre el comte analitzava costos i dissenys amb mirada d’empresari.
El Paisatge d’un Ofici Perdut
La Casa de Neu no estava sola. Al seu costat, recentment reconstruïda, s’alça la Casa dels Nevaters, un refugi de pedra en sec on dormien els treballadors. Troballa durant les labors de restauració de la nevera, la seva reconstrucció (inaugurada al setembre de 2024) reviu la quotidianitat d’aquells homes. Dos germans de Planes van liderar als picapedrers que, durant mesos, pujaven diàriament pel costerut sender des de la Font de la Foia, carregant eines i aigua. “Ací no venim a guanyar-nos la vida, sinó per alguna cosa més”, confessa en Fran, un d’ells, mentre el mall copeja la pedra amb ecos d’història.
Entre Cims i Memòria
Des de l’altura, el paisatge es desplega: la vall de Pop, el Montgó a l’horitzó, i a baix, pobles que antany van dependre d’aquest gel. Avui, la neu és una raresa a la serra, i la nevera un símbol de resiliència. La seva estructura, mig enterrada però ferma, parla de comunitats que van saber llegir el fred com a recurs. La Casa dels Nevaters, ara restaurada, completa la història: no només emmagatzemaven gel, sinó que vivien al seu costat, en un ritme marcat per les estacions.
Ambdues construccions, antigues i renovades, són finestres a un món on la muntanya era fàbrica, magatzem i llar. Un llegat que, entre pedres i neu fosca, segueix explicant com l’home va convertir l’hivern en moneda.
Vistes 360°
Vídeos
Agenda de la Vall
Estacions Meteorològiques
Viatge en el Temps
Flora i Fauna
