Castell d'Aixa

El Castell de la Solana, també conegut com a Castell d'Aixa, es troba al cim de Beniquasi, el punt més alt de la serra de la Costera de la Solana, a una altura de 606 metres sobre el nivell del mar. El seu territori castral abastava els municipis d’Alcalalí, Xaló i Llíber. Com a únic vestigi de la fortalesa queda la base d’una torre rectangular de 12 x 4,50 metres. Està catalogat com a Bé d’Interés Cultural.

Aquest lloc estratègic ofereix vistes impressionants de tota la Marina, cosa que el converteix en un punt ideal per a comprendre la geografia de la regió. Des d’ací es poden observar tant els valls interiors com les zones costaneres, oferint una perspectiva única dels paisatges circumdants.

Evolució històrica

Època antiga: A finals del segle XIX, al cim de Beniquasi, alguns veïns de Xaló van trobar restes de ceràmica que suggereixen la possibilitat que existira un assentament iber. Els ibers solien establir-se en llocs elevats que els permetien controlar visualment els accessos als seus poblats. Des del cim de Beniquasi, a més d’Alcalalí, Xaló i Llíber, es poden albirar les poblacions de la Llosa de Camatxo, Benissa, Gata de Gorgos i la línia costanera des del Castell de Cullera fins a Altea. Probablement, després de les lluites entre romans i ibers, la població es va establir definitivament en el pla, on la terra va ser dividida en parcel·les anomenades "quintae" o "pagi".

Època àrab: Els musulmans també van saber valorar la importància estratègica del lloc, construint el castell i donant-li el topònim amb el qual és conegut: Aixa.

Donada la importància estratègica del lloc, era relativament fàcil comunicar-se mitjançant senyals de fum amb les fortaleses de Tàrbena, Atzavares i Castells.

Van triar el nom en honor a Aixa, esposa del profeta Mahoma, qui va ser venerada per la seua saviesa i valentia. Abans de ser incorporat als dominis de Jaume I, el Castell d'Aixa va pertànyer al valí Hudäyl Al-Sähuir fins a 1230, any en què va morir i el castell va ser heretat pel seu fill Habu Abdala Ibn Hudäyl, també conegut com a "Al-Azraq".

Època moderna: L’any 1561, el rei Felip II va encarregar a l’enginyer italià Giovanni Battista Antonelli la inspecció de tots els castells de la Marina. No obstant això, en l’informe elaborat no es menciona el Castell de la Solana. Aquesta absència podria deure’s a un oblit, encara que és més probable que l’enginyer no el mencionara perquè per aquell temps ja era una ruïna.

Fonts : Viquipèdia, Fent Camí (Joan Elies Andrés i Serer)